El dit a l'ull. L'inconscient fotogràfic, és una exposició exposada al Museu de Granollers i que forma part del festival de fotografia Panoràmic d'aquest any, aquesta estarà disponible des del 14 d'octubre fins al 28 de novembre. És comissariada per Joan Fontcuberta i hi participen els següents artistes: Joachim Schimdt, Blanca Viñas, Roberto Huercaya, Christian Allen, Nancy Bean, Philip Schuette, Sylvie Bussières, Andreas Müller-Pohle, Juana Gost, Miguel Angel Tornero, Luis Gordillo, Francele Cocco, Blanca Casas Brullet, Pierre Cordier, Nino Migliori,

Pere Formiguera i Lluís Estopiñan.

​

Els temes que s'han escollit aquest any per tractar al Panoràmic han sigut l'atzar, la incertesa i la predicció, i aquests es poden veure reflectits en les obres exposades a l'exposició. En aquestes obres podem veure com els artistes juguen amb diferents materials o objectes, des de collages fins a capses de medicaments desmuntades, per crear així noves peces que cadascú pot interpretar a la seva manera ja que aquestes no porten un significat en concret. D'aquesta manera, el que busquen els artistes amb aquestes creacions en poder sortir-se la idea tradicional de l'art i poder explorar més enllà, plasmant els seus sentiments i pensaments en aquestes obres, el punt de connexió que tenen totes aquestes obres és que prenen inspiració de les avantguardes de dècades passades.

​

Vam tenir la sort de que allà es trobava una de les artistes principals de l'exposició: Francele Cocco. Ella mateixa ens va explicar de que anava la seva obra (un llibre amb fotografies que havien estat tomades accidentalment) i que aquesta va comença a sorgir just en el confinament del 2020. Francele ens explica que durant els primers mesos de confinament va desenvolupar una rutina obsessiva en la qual no podia parar de treballar, de llegir, feia fotografies a totes hores ... I va ser a partir d'això que es va adonar que la fotografia englobava gran part de la seva vida. En la seva obra podem veure un àlbum ple de fotografies en les quals es repeteix el mateix "error" per així dir-ho, d'aquesta manera representant el que seria l'intent per dominar la fotografia a la perfecció.

​

En general l'exposició em va agradar bastant, tot i que van haver-hi moltes coses que no vaig acabar d'entendre, però igualment les vaig poder gaudir igualment. A més a més, el fet d'haver tingut a la Francele amb nosaltres va ajudar a que poguéssim veure la obra des de la seva perspectiva.