top of page

El cinema espanyol dels 50/60

Context històric

  • Dictadura franquista (1939 - 1975) Francisco Franco (dictador de l'Estat)

  • Limitacions en l'àmbit de l'entreteniment degut a la censura.

  • NO-DO --> Noticiaris documentals; font d'informació oficial durant aquest període.

  • 1947 --> Creació del Institut de Investigaciones y Experiencias Cinematograficas

    • Busca creadors afins al règim (aquestes expectatives fracassen)

    • Encapçalat per: Luis García Berlanga i Juan Antonio Bardem.

Anys 50:

  • Obertura d'Espanya a la resta del món.

  • Neix la Setmana Internacional del Cinema (actualment el festival de San Sebastián).

  • Les produccions d'aquesta època fan més flexibles a les autoritats del règim (postures menys conformistes respecte al cinema).

  • Es desenvolupa el Nou Cinema Espanyol (CNE).

  • Les propostes innovadores es veuen atenuades degut a la censura i a la pressió econòmica de l'Estat.

  • Explotació de subvencions a pel·lícules que estaven dictaminades per la Junta de Classificació.

Anys 60:

  • Intervenció més activa de l'Estat en les polítiques proteccionistes i de desenvolupament (creix la producció del cinema).

  • 1967--> S'estableix una millora de quota de pantalla, es podran reproduir una pel·lícula espanyola per cada tres pel·lícules doblegades.

Característiques del corrent

Anys 50:

  • S'intenta estructurar una nova forma de fer cinema, encara que costa portar-ho a terme degut a la mentalitat de l'època.

  • Temàtiques: Religiosa, fets històrics de l'època.

  • Als 50 es posa de moda el cinema policíac, ja que es volen fer pel·lícules més realistes.

  • Pel·lícules de caràcter històric amb forts valors patriòtics.

  • La ideologia franquista fa que els cineastes s'allunyin de la producció cinematogràfica nacional --> es decanten pel cinema americà i l'italià.

  • Als 50 sorgeix Las Primeras Conversaciones Cinematograficas de Salamanca (congrés format per alumnes de l'Institut de Cinematografia --> volen mostrar un cinema més realista amb una visió més positiva.

  • Dividim els anys 50 en tres generacions:

    • Primera Generació: La de la Dictadura (Juan de Oruña, José Luis Sáenz...)​

    • Segona Generació: Sorgeix en plena dictadura (Nieves Conde, Antonio del Amo, Rovira Veleta...)

    • Tercera Generació: Estava formada per alumnes de l'Institut de Cinematografia, són cineastes que volen donar un gir complet al cinema espanyol (Juan Antonio Bardem, Luis Garcia Berlanga, Carlos Saura...)​

Anys 60:

  • Durant els anys 60 sorgeixen nous grups dividits entre l'esperança i el fracàs.

  • Els directors i els productors segueixen intentant crear un cinema innovador i que Espanya es pugui representar a festivals internacionals.

  • Aquest cinema es caracteritza per tenir una voluntat separatista --> volen distanciar-se del que s'havia fet anteriorment.

  • Desig d'abordar temes vells però amb un punt de vista diferent.

  • A finals de dècada es produeix el Landisme.

Directors i guionistes

Luis García Berlanga

València 1921 - Madrid 2010

Va ser director de cinema, guionista i realitzador espanyol, també va fer llargmetratges i curtmetratges.

Va debutar com a director al 1951 amb la pel·lícula "Esa pareja feliz" en la qual va col·laborar amb Juan Antonio Bardem.

El seu cinema es caracteritza per la seva ironia i les àcides sàtires sobre diferents situacions socials o polítiques. En l’etapa de la dictadura franquista, es va fer distingir per la seva habilitat per burlar la censura de l’època amb situacions i diàlegs no excessivament explícits, però d’intel·ligència contra lectura.

Juan Antonio Bardem

Madrid 1922 - Madrid 2002

Va ser director de cinema i guionista, també va fer teatre i televisió.

Durant els estudis a l’institut d’Investigacions i Experiències cinematogràfiques a Madrid, durant aquella època neix la seva amistat amb Berlanga.

La relació va anar a més i van fer la pel·lícula “Esa pareja feliz" i "Bienvenido Míster Marsahall" el 1953. Tot i els èxits internacionals, Bardem va tenir problemes amb Espanya amb la censura, a causa de la seva militància en el Partit Comunista Espanyol i als anys 1960 i 1970 gairebé no va poder desenvolupar el seu treball cinematogràfic en el país.

Carlos Saura

Huesca 1932 - actualment

És un director de cinema, guionista, novel·lista/escriptor i fotògraf Espanyol.

És en la seva pel·lícula “La caza" (1965), quan apareix el millor cinema de Saura, amb l’assumpta del fet que feia un anàlisi de les ferides provocades per la guerra civil en la terrible escenografia en exteriors.

Francisco Regueiro

Valladolid 1934 - actualment

És un director de cinema i guionista Espanyol.

El 1957 va ingressar a l’Escola oficial de Cinema on es va llicenciar al 62. 

Junt amb Carlos Saura i més, és considerat un dels membres destacats del “Nou cinema espanyol”.

Pel·lícules representatives del corrent

Bienvenido Mr. Marshall

Director: Luís García Berlanga

Guió: Luís García Berlanga, Juan Antonio Bardem i Miguel Mihura.

Gènere: Comèdia /Sàtira

Any: 1953

Color: Blanc i negre

Música: Jesús García Leoz

Actors: Pepe Isbert, Elvira Quintillá i Lolita Sevilla.

Argument: La pel·lícula ens relata la història d’un poble espanyol, Villar del Rio, que és avisat de què els americans que pertanyen al Pla Marshall visitaran el poble per donar-lis obsequis i donatius per acabar amb les seves misèries. D’aquesta manera els ciutadans es prepara per a l’ocasió i redecoren tot el poble amb un estil andalús perquè suposadament era l’essència espanyola. Dirigits per l’alcalde i un representant musical, el poble fa llistes de tot el que volen demanar-lis als americans desitjant que aquests acabin amb les seves penúries.

Muerte de un ciclista

Director: Juan Antonio Bardem

Guió: Juan Antonio Bardem 

Gènere: Cinema negre / Drama psicològic / Crim / Drama romàntic

Any: 1955

Color: Blanc i negre

Música: Isidro B. Maiztegui

Actors: Lucia Bosé, Bruna Corrà i Alberto Closas

Argument: Juan, un profesor d’universitat i la seva amant, Maria José, una dona casada de la alta burgesía de Madrid, conduïen per les carreteres de Salamanca tornant a casa, quan accidentalmente atropellen a un ciclista. S'aproparan per comprovar el seu estat i al donar-se compte de que encara respira, donada la insistencia de la dona per tornar al cotxe, turmentats amb remordiments i molta por pel que acaba de succeir, decideixen fugir i deixar-lo allà, on acabarà morint. Hi hauran molts moments tensos mentre’s intenten sortir com a innocents d’aquell assumpte, pensaran que tothom els ha vist i viuran en molta tensió, a Juan el guanyarà el dolor i a Maria la por.

El buen amor

Director: Francisco Regueiro

Guió: Francisco Regueiro

Gènere: Drama

Any: 1963

Color: Blanc i negre

Música: Miguel Asins Arbó

Actors: Marta del Val, Enrique Pelayo i Simón Andreu

Argument: Aquest film ens ensenya una parella romàntica de dos joves universitaris que decideixen escapar-se i passar un dia a Toledo per poder estar sols, sense família ni amics que els molestin. 

Cartellisme

  • Minimalisme

  • Millora del disseny gràfic

  • Composicions simples

  • Colors subtils i suaus

  • Tipografia Sans Serif amb un toc elegant

  • Imatges grans amb missatges clars i contundents

Música

Anys 50

  • Es fan més comercials el cinema musical.

  • Predomina el folklore, el pop i el rock.

  • Neix el fenomen dels "nens prodigis" com ara Joselito o Marisol.

  • Al cinema també predomina els ritmes de jazz i llatins.

  • Artistes: Lola Flores, Juanita Reina, Paquita Rico, Antonio Molina... 

Anys 60

  • Els solistes i els grups de música substitueixen al folklore.

  • Es comencen a crear els festivals musicals.

  • Artistes: Raphael i Sara Montiel

Influències

El cinema espanyol dels 50 va adoptar moltes de les característiques principals d'aquest corrent italià permetent el sorgiment d'alguns dels principals títols de la cultura espanyola de l'època. Tot i el fort component ideològic del règim franquista, la influència del Neorealisme italià va donar lloc a una escola cinematogràfica que va contribuir a l'enriquiment del patrimoni cultural del nostre país.

L’etapa del cinema mut espanyol va ser de vital importància en què es van establir les bases de la indústria espanyola; una etapa en què es va crear una original forma d'expressió, sense la qual no entendríem el cinema dels nostres dies

bottom of page