Director: Ken Loach

Biografia del director: Va néixer a Nuneaton, Regne Unit, el 17 de juny de 1936. És un director de televisió i director de cinema britànic, conegut pel seu estil de realisme social i temàtica socialista.

És un dels directors més premiats del Festival de Cannes, convertint-se en un dels 9 directors que han aconseguit guanyar La Palma de Oro en dues ocassions: en 2006 amb la pel·lícula The wind that strakes the Barley, i al 2016 amb I, Daniel Blake.

Gènere: Drama / Drama social / Família

Corrent cinematogràfica o moviment: 

​

Format de la pel·lícula 

1.Argument: En Ricky i la seva família porten lluiten contra els deutes des de la crisi financera del 2008. Afortunadament per a ells, es presenta una gran oportunitat per aconseguir tenir un descans i optar, inclús, a una mica de independència gràcies a una furgoneta. La família decideix "crear" una franquícia d'entregues a domicili. És un treball dur, i que la dona d'en Ricky treballi d'assistenta per a persones majors i amb discapacitats, no facilita la situació. Tanmateix, la família es demostra decidida a mantenir-se unida, sense importar les dificultats que apareguin pel camí.

​

2. Recursos visuals (Justifica la resposta) :

-Plans: Generals i americans

-Moviment de la càmera: Normalment fixa, excepte moments en alguns moments que s'utilitza el tràveling.

-Posada en escena: Intenten fer-ho el més realista possible amb l'expressió dels personatges.

-Actors: Podem observar que mostren moltes emocions, la majoria tristes,  gairebé no veiem escenes on els actors expressin alguna emoció alegre.

-Continuïtat: 

-Escenografia: Veiem un entorn adequat en cada escena, amb no gaire elaboració.

-Recursos estilístics: 

-Banda sonora: Acompanya tant als moments tristos com feliços. 

-To del llenguatge: Hi ha escenes on els personatges es posen a cridar, o bé donen cops...  En tots els moments crítics els actors apugen el to acompanyant l'escena.

-Llum: Bon contrast en tota la pel·lícula, la majoria és llum natural, poca artificial.

-Color: Utilitzen colors bastant càlids o simples veiem molt blanc, veig, gris i negre.

-Vestuari: És clàssic, no veiem res que surti dels estàndards, roba típica: jerseis, texans, samarretes, dessuadores, xandalls... 

​

3.Tria un personatge i fes la descripció 

Jo he escollit descriu-re a l'Abbie, la dona d'en Ricky.  

Ella és mare de dos fills: una nena d'uns 10 anys i un noi adolescent, és cuidadora de persones grans i persones amb discapacitats. Al llarg de la pel·lícula podem veure que l'Abbie, tot havent d'adaptar-se a anar al seu treball i veure's amb l'obligació d'agafar l'autocar públic, i entre altres sacrificis, és una persona que sempre intenta tenir un somriure a la cara i intenta ser el màxim de positiva. Hi ha un moment a la pel·lícula que em va posar trista i és quan l'Abbie no pot més amb la situació per la qual estan passant i es posa a plorar a la parada d'autocar quan una persona desconeguda li pregunta si està bé. Ella fa tot el que pot per aconseguir diners i per fer feliç a la gent que l'envolta.

És un personatge molt sensible en el qual és molt fàcil posar-se a la seva pell per entendre'l.

 

4.Tria una escena per explicar-la

En Ricky li dona una bufetada al seu fill adolescent mentre discuteixen, i a la nit el fill pinta amb grafiti una creu en forma d' "x" sobre tots els quadres de la casa en els que apareix el pare. La filla més petita veu al seu germà marxar de casa, però, no li fa cas. Al matí, els pares veuen el que ha fet el seu fill i s'entristeixen. El pare, veu que li falten les claus de la furgoneta i pensa que li ha robat el fill, ja que li pinta la furgoneta. No obstant això, en veritat va ser la seva filla que va robar les claus, pel fet que pensava que si en Ricky perdia el seu treball tot tornaria a ser com abans.